Cada volta m'aprope mes al dia 10J, i cada volta crec que em deprimixc mes. En aquest moments de la meua vida ho veig tot prou negre. Mai havia estat en una situació pareguda a la de ara, mai m'havia vist enfrontada a la possibilitat de enfrontar-me a un suspés a fi de curs, a mes tindre que recuperar a Setembre.
En aquest moments no se si em veig obligada o no a escollir entre dues opcions, però soc de tal forma en que quasi no puc escollir, encara que be se el que tinc que fer. Des de el bando oest m'esclafen i em fan pensar que quasi no tinc forces, i per el bàndol est, la impotencia, els nervis, i la poca humanitat em fan esfonarme mes si cap. Desprès de fer un llarg exàmen, he eixit al carrer i la calor s'ha fet en mi. Hui, son festes de onil, i veig una boira al final d'aquest poble. Si com la tradició marca, la pluja cau.... espere que tota aquesta negror que hui tinc al meu cos, s'esclarixca i puga ixir del meu temor. Sense forces continue cap endavant...